En l'àmbit de la fabricació i aplicació de tubs de titani, el procés de redreçament té una importància cabdal per garantir la producció de productes de titani d'alta qualitat. Per aconseguir resultats òptims, s'utilitzen diverses tècniques avançades, cadascuna adaptada per abordar imperfeccions específiques dels tubs.
Redreçament de tensió
El redreçament de tensió destaca com un mètode molt eficaç en l'àmbit de l'allisat de tubs de titani. Aquesta tècnica consisteix a aplicar una tensió vertical que supera el límit de rendiment del material, induint així un allargament plàstic al tub de titani per corregir les deformitats de la forma. En sotmetre les seccions corrugades del tub a una tensió de tensió, que es combina amb les tensions residuals existents, s'aconsegueix un allargament uniforme a tot el tub, eliminant eficaçment els defectes de la forma d'ona.
Redreçament sinusoïdal
El redreçat sinusoïdal, una tècnica molt adequada per a tubs amb seccions transversals senzilles com ara tubs i barres de titani, es realitza normalment amb màquines de redreçament de rodets oblics. Aquestes màquines, equipades amb múltiples corrons que van de 5 a 29, treballen reduint gradualment el rang de variacions de curvatura de la peça de treball doblegant-la consecutivament en tres punts. El redreçament sinusoïdal s'utilitza sovint juntament amb el redreçament per pressió. Inicialment, els tubs amb una curvatura important se sotmeten a un redreçament de pressió fins a cert punt abans de patir un redreçament sinusoïdal. L'èxit del redreçament sinusoïdal depèn de factors com la pressió aplicada i els angles d'inclinació dels corrons, que estan determinats pel diàmetre del tub i la composició del material.
Redreçament de pressió
L'allisat per pressió és un altre mètode vital en l'arsenal de tècniques d'alineació de tubs de titani. Aquest mètode consisteix a induir una deformació plàstica al tub de titani aplicant pressió, rectificant així les distorsions presents. La pressió adequada per a l'alineació es determina en funció de factors com la curvatura del tub i el límit elàstic del material d'aliatge utilitzat. Després del procés de redreçat, és imprescindible una inspecció meticulosa. Els tubs que no compleixen els estàndards requerits s'han de tornar a redreçar, mentre que els tubs amb defectes irreparables poden necessitar ser redirigits per a l'alineació de tensió.
